LLETRES GROGUES és una col·lecció de collage analògic construïda a partir d'imatges trobades i lletres grogues físiques que interrompen, contaminen o desactiven la lectura original de les imatges.
Les lletres prometen llenguatge, però sovint només produeixen soroll. Entre abreviacions, paraules incompletes, codis, repeticions i combinacions impossibles, la sèrie explora què queda de l'alfabet quan deixa de servir per explicar-nos. La matèria —paper, cartró, cinta, plecs, vores esquinçades— no s'amaga: és part del discurs.
La col·lecció avança des d'allò gairebé llegible fins al signe pur: paraula → fragment → codi → soroll → símbol. Un alfabet després del significat.
DNK
01 / 11Interpretació
DNK funciona com una ordre que no podem obeir perquè el codi ens ha arribat incomplet. La taula, espai quotidià de nutrició i convivència, es converteix així en un escenari d’incomunicació. Els coberts semblen una multitud disposada davant d’un missatge que ningú no pot desxifrar. La peça obre la sèrie en un territori ambigu: reconeixem les lletres, intuïm que haurien de dir alguna cosa, però el significat se’ns escapa. És el primer indici que saber llegir l’alfabet no significa necessàriament comprendre el món.
Fitxa de l’obra
- Títol
- DNK
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Imatge impresa d’un got, retalls impresos de coberts, paper, adhesiu i lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Vertical
- Caràcter
- Peça única
TSSS
02 / 11Interpretació
TSSS no es llegeix: s’escolta. És un xiuxiueig, una interferència, una petició de silenci o el soroll d’una transmissió que no acaba d’arribar. Davant l’escriptura manuscrita —llenguatge íntim, personal, potser biogràfic— les lletres grogues imposen un so sense significat precís. La peça converteix la comunicació en fricció entre veu, memòria i soroll. Allò que havia estat escrit per ser recordat acaba sent il·legible; allò que apareix en primer pla només pot ser sentit.
Fitxa de l’obra
- Títol
- TSSS
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Retall fotogràfic de revista, paper de llibreta manuscrit, cinta adhesiva transparent, paper i lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Horitzontal
- Caràcter
- Peça única
LOV
03 / 11Interpretació
LOV parla sobretot d’allò que falta. La paraula LOVE és tan culturalment previsible que la ment completa l’E absent gairebé de manera automàtica. Però l’obra no l’ofereix: deixa l’amor interromput. Sobre un text que racionalitza el plaer i el cos, aquesta absència converteix el desig en una cosa que no pot ser del tot explicada ni escrita. Entre la rosa, el discurs sexual i la paraula incompleta, l’obra suggereix que allò més íntim sempre excedeix les categories que intenten definir-ho.
Fitxa de l’obra
- Títol
- LOV
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Fragments de pàgina impresa, imatge de rosa, paper negre, cinta adhesiva transparent, paper i lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Vertical
- Caràcter
- Peça única
UY
04 / 11Interpretació
UY redueix el llenguatge a una energia mínima. Les lletres no formen una paraula, però estableixen una tensió amb els llumins: objectes preparats per encendre’s que aquí romanen inerts. La peça sembla contenir un potencial que mai no s’activa. El signe i el foc comparteixen aquesta promesa: tots dos podrien desencadenar alguna cosa. Però res no passa. En aquesta suspensió, el collage parla de l’instant anterior al significat, quan encara tot és possibilitat.
Fitxa de l’obra
- Títol
- UY
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Paper de suport rosat, fotografia impresa de llumins, adhesiu i lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Horitzontal
- Caràcter
- Peça única
JG
05 / 11Interpretació
JG transforma una escena social en les restes d’una conversa impossible de reconstruir. Les lletres escampades entre les tasses podrien ser fragments de noms, frases oblidades o paraules abandonades sobre la taula. La sopa —ritual de trobada, conversa i proximitat— queda ocupat per un alfabet desordenat. L’obra no representa el diàleg sinó el que en queda després: signes sense context. Com passa amb molts records, sabem que alguna cosa va ser dita, però ja no podem recuperar exactament què.
Fitxa de l’obra
- Títol
- JG
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Fotografia impresa d’una escena de safata amb plats amb sopa, paper i múltiples lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Horitzontal
- Caràcter
- Peça única
OO
06 / 11Interpretació
OO substitueix la mirada per llenguatge. Els ulls, habitualment el lloc on busquem identitat, emoció o veritat, són anul·lats per dues formes grogues que semblen lletres i alhora nous òrgans visuals. La intervenció qüestiona la confiança en la imatge: veure no és comprendre, de la mateixa manera que llegir no és entendre. La figura continua mirant-nos, però ja no sabem des d’on. El llenguatge ocupa literalment el lloc de la percepció.
Fitxa de l’obra
- Títol
- OO
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Retall fotogràfic de revista, paper i dues peces tipogràfiques grogues en relleu aplicades sobre els ulls.
- Orientació
- Horitzontal
- Caràcter
- Peça única
VOY
07 / 11Interpretació
VOY és una afirmació de moviment atrapada dins d’un món que pesa. La paraula anuncia partida, voluntat i desplaçament, però apareix envoltada de pa, fusta, corda, cossos i objectes domèstics: tot allò que alimenta, sosté i també arrela. L’obra converteix “voy” en una declaració ambigua. Marxar pot ser una decisió, una fugida o simplement una fantasia. Entre el desig d’anar-se’n i la matèria que reté, la peça parla de la dificultat de separar-nos d’allò que ens constitueix.
Fitxa de l’obra
- Títol
- VOY
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Retalls de revistes de figures humanes i aliments, imatges impreses de pa, fusta i objectes domèstics, paper, adhesiu i lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Vertical
- Caràcter
- Peça única
KJ
08 / 11Interpretació
KJ porta l’alfabet fins a la lògica del ramat. Les lletres deixen de comportar-se com a unitats de llenguatge i es converteixen en individus que circulen, s’agrupen i segueixen una direcció col·lectiva. Davant els cérvols en moviment, els signes imiten una conducta més que no pas una sintaxi. La peça pot llegir-se com una metàfora de la multitud: repetim, seguim, avancem, però no necessàriament construïm sentit. El llenguatge ja no comunica; es comporta.
Fitxa de l’obra
- Títol
- KJ
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Imatge panoràmica impresa de paisatge i animals, paper i múltiples lletres grogues en relleu.
- Orientació
- Panoràmic
- Caràcter
- Peça única
WWW
09 / 11Interpretació
WWW confronta dues promeses oposades. Les tres lletres evoquen l’espai digital, immaterial i potencialment infinit de la World Wide Web, però descansen sobre paper arrugat, cartró trencat i superfícies vulnerables. La xarxa apareix així retornada a la matèria. El que acostumem a imaginar com a instantani i intangible es revela fràgil, brut i físic. La peça converteix una abreviatura universal en una mena de ruïna arqueològica del present.
Fitxa de l’obra
- Títol
- WWW
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Paper blanc arrugat, cartró ondulat esquinçat, element circular blau, adhesiu i lletres W grogues en relleu.
- Orientació
- Vertical
- Caràcter
- Peça única
ZZZ
10 / 11Interpretació
ZZZ introdueix el cansament dins d’una acumulació d’estímuls. Moda, aliment, cos, natura i consum conviuen en una escena visualment saturada mentre les tres Z anuncien son, desconnexió o anestèsia. L’obra sembla descriure una societat que continua produint imatges fins i tot quan el subjecte ja no pot mirar-les. El gest és gairebé una rendició: davant l’excés, dormir. ZZZ converteix el codi infantil del son en una crítica silenciosa a la saturació contemporània.
Fitxa de l’obra
- Títol
- ZZZ
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Retalls de revistes de moda i alimentació, imatges impreses de pa, pollastre, vegetació i utensilis, paper, adhesiu i lletres Z grogues en relleu.
- Orientació
- Vertical
- Caràcter
- Peça única
XXX
11 / 11Interpretació
XXX tanca la sèrie amb un signe que ja no necessita ser llegit com una lletra. X pot significar sexe, censura, error, prohibició, eliminació o allò que una cultura decideix marcar com a excessiu. Situades entre el cos sexualitzat i dos cossos femenins envellits i alegres, les tres X obren una fricció sobre desig, edat i visibilitat. Quins cossos poden ser mostrats? Quins són desitjables? Quins desapareixen del relat? La col·lecció acaba quan l’alfabet deixa definitivament de formar paraules i es converteix en ideologia.
Fitxa de l’obra
- Títol
- XXX
- Col·lecció
- LLETRES GROGUES
- Tècnica
- Collage analògic
- Materials
- Retalls fotogràfics de revista, paper esquinçat, imatges de cos i figures humanes, adhesiu i tres lletres X grogues en relleu.
- Orientació
- Horitzontal
- Caràcter
- Peça única
Tenim totes les lletres. I encara així no sabem què dir.